Inici – English

Hotel i banys. Martigny (Suïssa)
Plantegem la façana de l'hotel com un pla de granet en continuïtat estricta amb la façana existent de l'edifici contigu, per mantenir el concepte de carrer corredor de la rue de st. Bernard.
Donem continuïtat al porxo que el comunica amb la plaça fins a arribar al nou passatge cap a l'interior de l'illot Orsay que ens connecta amb la trama viària històrica per anar cap als principals edificis del centre (Ajuntament, convent de st. Bernard...).
Mitjançant petites tribunes, superposades al pla de façana, podem obrir espais acollidors en l'interior de les habitacions per la contemplació de Les muntanyes del fons. Per altra banda, la seva escala i la disposició en vertical facilita una lectura de conjunt de l'edifici integrat amb l'arquitectura històrica del centre de la ciutat.

#architecture#arquitectura#architects#deco#design#diseño#arquitetura#arquitecto#architecturelovers#architecturephotography#arquitecturatecnica#architecture#arquitecturaydiseño#arquitecturamoderna#obranueva#rehabilitacion#arquitectonicho#obras#fotografiadearquitectura#aparejador#contemporaryarchitecture#architec#next_top_architects#architectureanddesign#nextarch#superarchitects#architecturalvisualization#architecturaldrawing#thebestnewarchitects#illustrarch

Hotel i banys. Martigny (Suïssa)
Plantegem la façana de l'hotel com un pla de granet en continuïtat estricta amb la façana existent de l'edifici contigu, per mantenir el concepte de carrer corredor de la rue de st. Bernard.
Donem continuïtat al porxo que el comunica amb la plaça fins a arribar al nou passatge cap a l'interior de l'illot Orsay que ens connecta amb la trama viària històrica per anar cap als principals edificis del centre (Ajuntament, convent de st. Bernard...).
Mitjançant petites tribunes, superposades al pla de façana, podem obrir espais acollidors en l'interior de les habitacions per la contemplació de Les muntanyes del fons. Per altra banda, la seva escala i la disposició en vertical facilita una lectura de conjunt de l'edifici integrat amb l'arquitectura històrica del centre de la ciutat.

Hotel i banys. Martigny (Suïssa)
Plantegem la façana de l'hotel com un pla de granet en continuïtat estricta amb la façana existent de l'edifici contigu, per mantenir el concepte de carrer corredor de la rue de st. Bernard.
Donem continuïtat al porxo que el comunica amb la plaça fins a arribar al nou passatge cap a l'interior de l'illot Orsay que ens connecta amb la trama viària històrica per anar cap als principals edificis del centre (Ajuntament, convent de st. Bernard...).
Mitjançant petites tribunes, superposades al pla de façana, podem obrir espais acollidors en l'interior de les habitacions per la contemplació de Les muntanyes del fons. Per altra banda, la seva escala i la disposició en vertical facilita una lectura de conjunt de l'edifici integrat amb l'arquitectura històrica del centre de la ciutat.

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

#architecture#arquitectura#architects#deco#design#diseño#arquitetura#arquitecto#architecturelovers#architecturephotography#arquitecturatecnica#architecture#arquitecturaydiseño#arquitecturamoderna#obranueva#rehabilitacion#arquitectonicho#obras#fotografiadearquitectura#aparejador#contemporaryarchitecture#architec#next_top_architects#architectureanddesign#nextarch#superarchitects#architecturalvisualization#architecturaldrawing#thebestnewarchitects#illustrarch

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense. P

Mudança de uso dos silos do moinho fluminense.

Projeto finalista nos prêmios MIPIM de inovação, trata-se de um pedido para transformar os silos de trigo do Moinho Fluminense, localizados no Porto Maravilha (Rio de Janeiro), em um hotel.
O projeto queria manter o volume, estrutura e aparência originais dos silos, pois eles são uma imagem integrada e amada na paisagem urbana do Rio.
O programa ajusta-se aos pré-existentes, dividindo verticalmente os volumes cilíndricos para localizar os quartos no seu interior e aproveitando o espaço entre eles, na sua altura total, para colocar os corredores que lhes dão acesso.
Arrematando o conjunto de silos colocamos um prisma de vidro retangular, com as áreas comuns e de lazer do hotel, abertas para as magníficas vistas do ambiente natural do Rio e da Baía de Guanabara.
Projeto: B+ ABR

Orla Conde O projeto de urbanização para as áre

Orla Conde
O projeto de urbanização para as áreas públicas da frente marítima do Porto Maravilha vai além de sua importância como elemento estruturador urbano e local de excelência e qualidade para as relações políticas e socias da cidade. A revalorização/revitalização da frente marítima procura reverter a maneira como a cidade e os cidadãos vêem ou viam a baía de Guanabara.
As propostas atuam basicamente em dois níveis: os pequenos espaços urbanos (praças, praçinhas, largos, etc) como espaços cotidianos da relação, fundamental para a vivencia quotidiana dos habitantes; e os grandes espaços estruturantes (boulevard, praça Mauá, Praça XV ou Praça do Mercado Velho), que atuam já na maior escala da região. O projeto procura um encadeamento contínuo destas áreas de maneira a se construir uma malha sólida de espaços verdes, através do qual se pode não só percorrer o novo bairro, mas serve como forma de se identificar e valorizar edifícios novos ou históricos.

Orla Conde O projeto de urbanização para as áre

Orla Conde
O projeto de urbanização para as áreas públicas da frente marítima do Porto Maravilha vai além de sua importância como elemento estruturador urbano e local de excelência e qualidade para as relações políticas e socias da cidade. A revalorização/revitalização da frente marítima procura reverter a maneira como a cidade e os cidadãos vêem ou viam a baía de Guanabara.
As propostas atuam basicamente em dois níveis: os pequenos espaços urbanos (praças, praçinhas, largos, etc) como espaços cotidianos da relação, fundamental para a vivencia quotidiana dos habitantes; e os grandes espaços estruturantes (boulevard, praça Mauá, Praça XV ou Praça do Mercado Velho), que atuam já na maior escala da região. O projeto procura um encadeamento contínuo destas áreas de maneira a se construir uma malha sólida de espaços verdes, através do qual se pode não só percorrer o novo bairro, mas serve como forma de se identificar e valorizar edifícios novos ou históricos.

Orla Conde O projeto de urbanização para as áre

Orla Conde
O projeto de urbanização para as áreas públicas da frente marítima do Porto Maravilha vai além de sua importância como elemento estruturador urbano e local de excelência e qualidade para as relações políticas e socias da cidade. A revalorização/revitalização da frente marítima procura reverter a maneira como a cidade e os cidadãos vêem ou viam a baía de Guanabara.
As propostas atuam basicamente em dois níveis: os pequenos espaços urbanos (praças, praçinhas, largos, etc) como espaços cotidianos da relação, fundamental para a vivencia quotidiana dos habitantes; e os grandes espaços estruturantes (boulevard, praça Mauá, Praça XV ou Praça do Mercado Velho), que atuam já na maior escala da região. O projeto procura um encadeamento contínuo destas áreas de maneira a se construir uma malha sólida de espaços verdes, através do qual se pode não só percorrer o novo bairro, mas serve como forma de se identificar e valorizar edifícios novos ou históricos.

Orla Conde. Bulevard Olimpico O projeto de urbani

Orla Conde. Bulevard Olimpico

O projeto de urbanização para as áreas públicas da frente marítima do Porto Maravilha vai além de sua importância como elemento estruturador urbano e local de excelência e qualidade para as relações políticas e socias da cidade. A revalorização/revitalização da frente marítima procura reverter a maneira como a cidade e os cidadãos vêem ou viam a baía de Guanabara.

A orla do Rio é entendida e percebida apenas a partir da imagem de belas praias de areia branca e mar azul ao fundo. A orla da baía de Guanabara, abandonada a sua própria sorte, não faz parte do imaginário dos moradores e visitantes como local de interesse urbano e de agradável relação. A partir deste processo de renovação, ganha outro caráter e, de certa forma, pressiona pela mudança da postura governamental na forma de encarar e tratar a baía. É uma pressão pela despoluição e valorização da paisagem e do ambiente da baía.

As propostas atuam basicamente em dois níveis: os pequenos espaços urbanos (praças, praçinhas, largos, etc) como espaços cotidianos da relação, fundamental para a vivencia quotidiana dos habitantes; e os grandes espaços estruturantes (boulevard, praça Mauá, Praça XV ou Praça do Mercado Velho), que atuam já na maior escala da região. O projeto procura um encadeamento contínuo destas áreas de maneira a se construir uma malha sólida de espaços verdes, através do qual se pode não só percorrer o novo bairro, mas serve como forma de se identificar e valorizar edifícios novos ou históricos.

Orla Conde. Candelaria, Distrito naval, Praça Mau

Orla Conde. Candelaria, Distrito naval, Praça Maua

O projeto de urbanização para as áreas públicas da frente marítima do Porto Maravilha vai além de sua importância como elemento estruturador urbano e local de excelência e qualidade para as relações políticas e socias da cidade. A revalorização/revitalização da frente marítima procura reverter a maneira como a cidade e os cidadãos vêem ou viam a baía de Guanabara.

A orla do Rio é entendida e percebida apenas a partir da imagem de belas praias de areia branca e mar azul ao fundo. A orla da baía de Guanabara, abandonada a sua própria sorte, não faz parte do imaginário dos moradores e visitantes como local de interesse urbano e de agradável relação. A partir deste processo de renovação, ganha outro caráter e, de certa forma, pressiona pela mudança da postura governamental na forma de encarar e tratar a baía. É uma pressão pela despoluição e valorização da paisagem e do ambiente da baía.

As propostas atuam basicamente em dois níveis: os pequenos espaços urbanos (praças, praçinhas, largos, etc) como espaços cotidianos da relação, fundamental para a vivencia quotidiana dos habitantes; e os grandes espaços estruturantes (boulevard, praça Mauá, Praça XV ou Praça do Mercado Velho), que atuam já na maior escala da região. O projeto procura um encadeamento contínuo destas áreas de maneira a se construir uma malha sólida de espaços verdes, através do qual se pode não só percorrer o novo bairro, mas serve como forma de se identificar e valorizar edifícios novos ou históricos.

Orla Conde. Praça Misericordia i Praça XV O pro

Orla Conde. Praça Misericordia i Praça XV

O projeto de urbanização para as áreas públicas da frente marítima do Porto Maravilha vai além de sua importância como elemento estruturador urbano e local de excelência e qualidade para as relações políticas e socias da cidade. A revalorização/revitalização da frente marítima procura reverter a maneira como a cidade e os cidadãos vêem ou viam a baía de Guanabara.

A orla do Rio é entendida e percebida apenas a partir da imagem de belas praias de areia branca e mar azul ao fundo. A orla da baía de Guanabara, abandonada a sua própria sorte, não faz parte do imaginário dos moradores e visitantes como local de interesse urbano e de agradável relação. A partir deste processo de renovação, ganha outro caráter e, de certa forma, pressiona pela mudança da postura governamental na forma de encarar e tratar a baía. É uma pressão pela despoluição e valorização da paisagem e do ambiente da baía.

As propostas atuam basicamente em dois níveis: os pequenos espaços urbanos (praças, praçinhas, largos, etc) como espaços cotidianos da relação, fundamental para a vivencia quotidiana dos habitantes; e os grandes espaços estruturantes (boulevard, praça Mauá, Praça XV ou Praça do Mercado Velho), que atuam já na maior escala da região. O projeto procura um encadeamento contínuo destas áreas de maneira a se construir uma malha sólida de espaços verdes, através do qual se pode não só percorrer o novo bairro, mas serve como forma de se identificar e valorizar edifícios novos ou históricos.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatges social.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, tant al llarg del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el resultat final encaixi bé amb les seves necessitats.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis de comunicacions. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses i fer evidents tres volums separats pels nuclis verticals trencant el bloc com a unitat d'ordinació dominant al nou barri.
L'acabat de la façana ventilada amb obra vista va ser una condició dels veïns a reallotjar. L'hem considerat essencial en la materialització dels volums en tres de les cares on s'obren els dormitoris mitjançant un forat/balco idèntic per totes les peces. La quarta façana està completament ocupada per la terrassa emmarcada per una potent retícula de formigó que fa de protector solar.

Habitatge social al Bon Pastor. Operació urbana p

Habitatge social al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "cases barates" per nous edificis d'habitatge social.

Habitatge socials al Bon Pastor. Operació urbana

Habitatge socials al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "casetes barates" per nous edificis d'habitatges social.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis verticals. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, al llarg tant del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el producte final encaixi bé amb les seves necessitats.

Habitatge socials al Bon Pastor. Operació urbana

Habitatge socials al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "casetes barates" per nous edificis d'habitatges social.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis verticals. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, al llarg tant del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el producte final encaixi bé amb les seves necessitats.

Habitatge socials al Bon Pastor. Operació urbana

Habitatge socials al Bon Pastor.
Operació urbana promoguda per l'Ajuntament de Barcelona per substituir el conjunt de "casetes barates" per nous edificis d'habitatges social.
El nostre projecte trenca el bloc en tres unitats de dos habitatges cadascun, servits per dos nuclis verticals. Amb això aconseguim obrir tots els estars a les millors orientacions i vistes mitjançant àmplies terrasses.
Donat que el programa inclou habitatge de reallotjament per a persones grans, al llarg tant del procés de projecte com d'obra s'ha anat interactuant amb ells perquè el producte final encaixi bé amb les seves necessitats.

Hotel i banys. Martigny (Suissa). El projecte neix

Hotel i banys. Martigny (Suissa).
El projecte neix de la voluntat de reutilitzar el magnífic espai de les antigues caves Morand, situades al centre de Martigny com espai lúdic termal, annex a un hotel de nova construcció.
La geometria dels banys ve totalment condicionada per les preexistències i les geometries: grans espais delimitats definits per grans murs i arcs de granet, per contenir el que abans havia estat un torrent, l'actual rue del Grand St Bernard.

Hotel i banys. Martigny (Suissa). El projecte neix

Hotel i banys. Martigny (Suissa).
El projecte neix de la voluntat de reutilitzar el magnífic espai de les antigues caves Morand, situades al centre de Martigny com espai lúdic termal, annex a un hotel de nova construcció.

Hotel i banys. Martigny (Suissa) El projecte neix

Hotel i banys. Martigny (Suissa)
El projecte neix de la voluntat de reutilitzar el magnífic espai de les antigues caves Morand, situades al centre de Martigny com espai lúdic termal, annex a un hotel de nova construcció.
La geometria dels banys ve totalment condicionada per les preexistències i les geometries: grans espais delimitats definits per grans murs i arcs de granet, per contenir el que abans havia estat un torrent, l'actual rue del Grand St Bernard.

Hotel i banys. Martigny (Suïssa). Els materials u

Hotel i banys. Martigny (Suïssa).
Els materials utilitzats per l’envolvent de l’edifici són els autòctons, granet pels aplacats de façana i coberta, fusta de pi per les fusteries i acer corten per les tribunes.

Hotel i banys. Martigny (Suissa). El projecte neix

Hotel i banys. Martigny (Suissa).
El projecte neix de la voluntat de reutilitzar el magnífic espai de les antigues caves Morand, situades al centre de Martigny com espai lúdic termal, annex a un hotel de nova construcció.
La geometria dels banys ve totalment condicionada per les preexistències i les geometries: grans espais delimitats definits per grans murs i arcs de granet, per contenir el que abans havia estat un torrent, l'actual rue del Grand St Bernard.
El nou pas que obrim entre aquest carrer i l'interior de l'illot Orsay per millorar la mobilitat dels vianants pel centre de la ciutat, també s'utilitza com espai d'accés a l'hotel i a les termes.

Hotel i banys. Martigny (Suissa) La façana de l'h

Hotel i banys. Martigny (Suissa)
La façana de l'hotel, mitjançant petites tribunes, ens obre espais acollidors per la contemplació de les muntanyes dels Alps.

Hotel i banys. Martigny (Suissa) El projecte neix

Hotel i banys. Martigny (Suissa)
El projecte neix de la voluntat de reutilitzar el magnífic espai de les antigues caves Morand, situades al centre de Martigny com espai lúdic termal, annex a un hotel de nova construcció.
La geometria dels banys ve totalment condicionada per les preexistències i les geometries: grans espais delimitats definits per grans murs i arcs de granet, per contenir el que abans havia estat un torrent, l'actual rue de st Bernard.

Hotel i banys. Martigny (Suissa), Soterrani. El pr

Hotel i banys. Martigny (Suissa), Soterrani.
El projecte neix de la voluntat de reutilitzar el magnífic espai de les antigues caves Morand, situades al centre de Martigny com espai lúdic termal, annex a un hotel de nova construcció.
La geometria dels banys ve totalment condicionada per les preexistències i les geometries: grans espais delimitats definits per grans murs i arcs de granet, per contenir el que abans havia estat un torrent, l'actual rue de st Bernard.

Hotel i banys. Martigny (Suissa) El projecte neix

Hotel i banys. Martigny (Suissa)
El projecte neix de la voluntat de reutilitzar el magnífic espai de les antigues caves Morand, situades al centre de Martigny com espai lúdic termal, annex a un hotel de nova construcció.

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona. L’habit

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona.
L’habitatge, de dues habitacions, es distribueix en dues parts: una d’estar/menjador/cuina i una de serveis i habitacions. El primer bloc, es pensa com un espai polifuncional no jerarquitzat, ocupant tota la fondària de l’habitatge i es prolonga a l’exterior amb la terrassa privada a façana (espai complementari habitable per les seves dimensions) i la terrassa semipública a la galeria. En el segon bloc, per les seves dimensions qualsevol de les dues habitacions pot ser la principal, generant alternatives diverses en funció del numero i la necessitat dels futurs usuaris. La cambra de bany s’ha dimensionat per que el seu us pugui ser pluripersonal i que el bany es pugui convertir fàcilment en espai assistit com ja s’ha fet en l’habitatge adaptat que demana el plec. Considerant el cicle de la roba, s’incorpora a aquest bloc un espai d’emmagatzematge i de rentat/eixugat/planxat. Les passeres d’accés a l’habitatge incorporen un mòdul complementari al del interior d’emmagatzematge.

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona. Per la se

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona.
Per la seva situació urbanística, l'edifici es pot obrir a dues façanes en les plantes inferiors i a les quatre en les superiors. Malgrat això, el projecte vol plantejar una ordenació que mantingui les tipologies i l'ordre en vertical, per fer-lo el més racional i eficient possible. També planteja que tots els habitatges disposin de ventilació creuada i totes les peces, ventilació i il·luminació directa a l'exterior alhora que un bon nivell de privacitat. Per això es defineix una tipologia d'habitatges en passera de 2 habitacions, amb dues plantes tipus 1ª a 3ª i 4ª a 8ª (aquestes últimes amb un habitatge més per planta).
La premissa de la construcció ràpida, eficient i sostenible es planteja com un motiu principal. Per això proposem un sistema mixt acer/ fusta en els elements estructurals i a la majoria dels tancaments i particions i la prefabricació i sistematització en la major part dels seus elements tècnics de serveis.

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona. Per la se

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona.
Per la seva situació urbanística, l'edifici es pot obrir a dues façanes en les plantes inferiors i a les quatre en les superiors. Malgrat això, el projecte vol plantejar una ordenació que mantingui les tipologies i l'ordre en vertical, per fer-lo el més racional i eficient possible. També planteja que tots els habitatges disposin de ventilació creuada i totes les peces, ventilació i il·luminació directa a l'exterior alhora que un bon nivell de privacitat. Per això es defineix una tipologia d'habitatges en passera de 2 habitacions, amb dues plantes tipus 1ª a 3ª i 4ª a 8ª (aquestes últimes amb un habitatge més per planta).
La premissa de la construcció ràpida, eficient i sostenible es planteja com un motiu principal. Per això proposem un sistema mixt acer/ fusta en els elements estructurals i a la majoria dels tancaments i particions i la prefabricació i sistematització en la major part dels seus elements tècnics de serveis.

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona. Per la se

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona.
Per la seva situació urbanística, l'edifici es pot obrir a dues façanes en les plantes inferiors i a les quatre en les superiors. Malgrat això, el projecte vol plantejar una ordenació que mantingui les tipologies i l'ordre en vertical, per fer-lo el més racional i eficient possible. També planteja que tots els habitatges disposin de ventilació creuada i totes les peces, ventilació i il·luminació directa a l'exterior alhora que un bon nivell de privacitat. Per això es defineix una tipologia d'habitatges en passera de 2 habitacions, amb dues plantes tipus 1ª a 3ª i 4ª a 8ª (aquestes últimes amb un habitatge més per planta).
La premissa de la construcció ràpida, eficient i sostenible es planteja com un motiu principal. Per això proposem un sistema mixt acer/ fusta en els elements estructurals i a la majoria dels tancaments i particions i la prefabricació i sistematització en la major part dels seus elements tècnics de serveis.

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona. Per la se

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona.
Per la seva situació urbanística, l'edifici es pot obrir a dues façanes en les plantes inferiors i a les quatre en les superiors. Malgrat això, el projecte vol plantejar una ordenació que mantingui les tipologies i l'ordre en vertical, per fer-lo el més racional i eficient possible. També planteja que tots els habitatges disposin de ventilació creuada i totes les peces, ventilació i il·luminació directa a l'exterior alhora que un bon nivell de privacitat. Per això es defineix una tipologia d'habitatges en passera de 2 habitacions, amb dues plantes tipus 1ª a 3ª i 4ª a 8ª (aquestes últimes amb un habitatge més per planta).
La premissa de la construcció ràpida, eficient i sostenible es planteja com un motiu principal. Per això proposem un sistema mixt acer/ fusta en els elements estructurals i a la majoria dels tancaments i particions i la prefabricació i sistematització en la major part dels seus elements tècnics de serveis.

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona. Per la se

Edifici d'HPO al C/ Marroc de Barcelona.
Per la seva situació urbanística, l'edifici es pot obrir a dues façanes en les plantes inferiors i a les quatre en les superiors. Malgrat això, el projecte vol plantejar una ordenació que mantingui les tipologies i l'ordre en vertical, per fer-lo el més racional i eficient possible. També planteja que tots els habitatges disposin de ventilació creuada i totes les peces, ventilació i il·luminació directa a l'exterior alhora que un bon nivell de privacitat. Per això es defineix una tipologia d'habitatges en passera de 2 habitacions, amb dues plantes tipus 1ª a 3ª i 4ª a 8ª (aquestes últimes amb un habitatge més per planta).
La premissa de la construcció ràpida, eficient i sostenible es planteja com un motiu principal. Per això proposem un sistema mixt acer/ fusta en els elements estructurals i a la majoria dels tancaments i particions i la prefabricació i sistematització en la major part dels seus elements tècnics de serveis.

Plaza Nueva (Lima, Peru) La Plaza Nueva és un pr

Plaza Nueva (Lima, Peru)

La Plaza Nueva és un projecte inacabat nascut amb la voluntat de lligar dos dels parcs més importants de la ciutat (Camp de Marte i de la Exposición) mitjançant un espai urbà de nova creació (la plaça Nueva).
El projecte incorporava un viaducte d'ús mixt, bici/vianants, per connectar els parcs amb la plaça (passant per sobre de les avingudes més transitades del centre de Lima), fent de mirador i umbracle sobre el nou espai urbà i generant un gran corredor verd per apropar els ciutadans de manera amable al centre històric de Lima.
La plaça Nueva era un espai densament arbrat amb espais d'estada i joc, on el verd i l'aigua haurien d'haver estat un refugi durant les intenses calors limenyes. Estava separat mitjançant dunes i motes enjardinades, del trànsit ferotge que l'envolta, buscant crear un nou espai verd, d'estada, joc i passeig, acollidor i tranquil.
Malauradament, amb l'obra començada i per motius aliens al Projecte, el viaducte es va eliminar (amb els seus fonaments ja executats) deixant la nova plaça deslligada del seu entorn i perdent-se la idea del corredor verd. Això, amb les esmenes introduïdes de manera arbitrària per la constructora (bé per motius econòmics o sota criteris de la Municipalitat) i la baixa qualitat d'algunes de les solucions executades, van fer de l'obra una trista realitat que, ben just compleix els seus propòsits inicials. Òbviament, vàrem renunciar a signar el Projecte final en estar completament en desacord tant amb la realitat definitiva de l'obra com en la manipulació del nostre projecte original.

Plaza Nueva (Lima, Peru) La Plaza Nueva és un pr

Plaza Nueva (Lima, Peru)

La Plaza Nueva és un projecte inacabat nascut amb la voluntat de lligar dos dels parcs més importants de la ciutat (Camp de Marte i de la Exposición) mitjançant un espai urbà de nova creació (la plaça Nueva).
El projecte incorporava un viaducte d'ús mixt, bici/vianants, per connectar els parcs amb la plaça (passant per sobre de les avingudes més transitades del centre de Lima), fent de mirador i umbracle sobre el nou espai urbà i generant un gran corredor verd per apropar els ciutadans de manera amable al centre històric de Lima.
La plaça Nueva era un espai densament arbrat amb espais d'estada i joc, on el verd i l'aigua haurien d'haver estat un refugi durant les intenses calors limenyes. Estava separat mitjançant dunes i motes enjardinades, del trànsit ferotge que l'envolta, buscant crear un nou espai verd, d'estada, joc i passeig, acollidor i tranquil.
Malauradament, amb l'obra començada i per motius aliens al Projecte, el viaducte es va eliminar (amb els seus fonaments ja executats) deixant la nova plaça deslligada del seu entorn i perdent-se la idea del corredor verd. Això, amb les esmenes introduïdes de manera arbitrària per la constructora (bé per motius econòmics o sota criteris de la Municipalitat) i la baixa qualitat d'algunes de les solucions executades, van fer de l'obra una trista realitat que, ben just compleix els seus propòsits inicials. Òbviament, vàrem renunciar a signar el Projecte final en estar completament en desacord tant amb la realitat definitiva de l'obra com en la manipulació del nostre projecte original.

Plaza Nueva (Lima, Peru) La Plaza Nueva és un pr

Plaza Nueva (Lima, Peru)

La Plaza Nueva és un projecte inacabat nascut amb la voluntat de lligar dos dels parcs més importants de la ciutat (Camp de Marte i de la Exposición) mitjançant un espai urbà de nova creació (la plaça Nueva).
El projecte incorporava un viaducte d'ús mixt, bici/vianants, per connectar els parcs amb la plaça (passant per sobre de les avingudes més transitades del centre de Lima), fent de mirador i umbracle sobre el nou espai urbà i generant un gran corredor verd per apropar els ciutadans de manera amable al centre històric de Lima.
La plaça Nueva era un espai densament arbrat amb espais d'estada i joc, on el verd i l'aigua haurien d'haver estat un refugi durant les intenses calors limenyes. Estava separat mitjançant dunes i motes enjardinades, del trànsit ferotge que l'envolta, buscant crear un nou espai verd, d'estada, joc i passeig, acollidor i tranquil.
Malauradament, amb l'obra començada i per motius aliens al Projecte, el viaducte es va eliminar (amb els seus fonaments ja executats) deixant la nova plaça deslligada del seu entorn i perdent-se la idea del corredor verd. Això, amb les esmenes introduïdes de manera arbitrària per la constructora (bé per motius econòmics o sota criteris de la Municipalitat) i la baixa qualitat d'algunes de les solucions executades, van fer de l'obra una trista realitat que, ben just compleix els seus propòsits inicials. Òbviament, vàrem renunciar a signar el Projecte final en estar completament en desacord tant amb la realitat definitiva de l'obra com en la manipulació del nostre projecte original.

Plaza Nueva (Lima, Peru) La Plaza Nueva és un pr

Plaza Nueva (Lima, Peru)

La Plaza Nueva és un projecte inacabat nascut amb la voluntat de lligar dos dels parcs més importants de la ciutat (Camp de Marte i de la Exposición) mitjançant un espai urbà de nova creació (la plaça Nueva).
El projecte incorporava un viaducte d'ús mixt, bici/vianants, per connectar els parcs amb la plaça (passant per sobre de les avingudes més transitades del centre de Lima), fent de mirador i umbracle sobre el nou espai urbà i generant un gran corredor verd per apropar els ciutadans de manera amable al centre històric de Lima.
La plaça Nueva era un espai densament arbrat amb espais d'estada i joc, on el verd i l'aigua haurien d'haver estat un refugi durant les intenses calors limenyes. Estava separat mitjançant dunes i motes enjardinades, del trànsit ferotge que l'envolta, buscant crear un nou espai verd, d'estada, joc i passeig, acollidor i tranquil.
Malauradament, amb l'obra començada i per motius aliens al Projecte, el viaducte es va eliminar (amb els seus fonaments ja executats) deixant la nova plaça deslligada del seu entorn i perdent-se la idea del corredor verd. Això, amb les esmenes introduïdes de manera arbitrària per la constructora (bé per motius econòmics o sota criteris de la Municipalitat) i la baixa qualitat d'algunes de les solucions executades, van fer de l'obra una trista realitat que, ben just compleix els seus propòsits inicials. Òbviament, vàrem renunciar a signar el Projecte final en estar completament en desacord tant amb la realitat definitiva de l'obra com en la manipulació del nostre projecte original.

Plaza Nueva (Lima, Peru) La Plaza Nueva és un pr

Plaza Nueva (Lima, Peru)

La Plaza Nueva és un projecte inacabat nascut amb la voluntat de lligar dos dels parcs més importants de la ciutat (Camp de Marte i de la Exposición) mitjançant un espai urbà de nova creació (la plaça Nueva).
El projecte incorporava un viaducte d'ús mixt, bici/vianants, per connectar els parcs amb la plaça (passant per sobre de les avingudes més transitades del centre de Lima), fent de mirador i umbracle sobre el nou espai urbà i generant un gran corredor verd per apropar els ciutadans de manera amable al centre històric de Lima.
La plaça Nueva era un espai densament arbrat amb espais d'estada i joc, on el verd i l'aigua haurien d'haver estat un refugi durant les intenses calors limenyes. Estava separat mitjançant dunes i motes enjardinades, del trànsit ferotge que l'envolta, buscant crear un nou espai verd, d'estada, joc i passeig, acollidor i tranquil.
Malauradament, amb l'obra començada i per motius aliens al Projecte, el viaducte es va eliminar (amb els seus fonaments ja executats) deixant la nova plaça deslligada del seu entorn i perdent-se la idea del corredor verd. Això, amb les esmenes introduïdes de manera arbitrària per la constructora (bé per motius econòmics o sota criteris de la Municipalitat) i la baixa qualitat d'algunes de les solucions executades, van fer de l'obra una trista realitat que, ben just compleix els seus propòsits inicials. Òbviament, vàrem renunciar a signar el Projecte final en estar completament en desacord tant amb la realitat definitiva de l'obra com en la manipulació del nostre projecte original.

Plaza Nueva (Lima, Peru) La Plaza Nueva és un pr

Plaza Nueva (Lima, Peru)

La Plaza Nueva és un projecte inacabat nascut amb la voluntat de lligar dos dels parcs més importants de la ciutat (Camp de Marte i de la Exposición) mitjançant un espai urbà de nova creació (la plaça Nueva).
El projecte incorporava un viaducte d'ús mixt, bici/vianants, per connectar els parcs amb la plaça (passant per sobre de les avingudes més transitades del centre de Lima), fent de mirador i umbracle sobre el nou espai urbà i generant un gran corredor verd per apropar els ciutadans de manera amable al centre històric de Lima.
La plaça Nueva era un espai densament arbrat amb espais d'estada i joc, on el verd i l'aigua haurien d'haver estat un refugi durant les intenses calors limenyes. Estava separat mitjançant dunes i motes enjardinades, del trànsit ferotge que l'envolta, buscant crear un nou espai verd, d'estada, joc i passeig, acollidor i tranquil.
Malauradament, amb l'obra començada i per motius aliens al Projecte, el viaducte es va eliminar (amb els seus fonaments ja executats) deixant la nova plaça deslligada del seu entorn i perdent-se la idea del corredor verd. Això, amb les esmenes introduïdes de manera arbitrària per la constructora (bé per motius econòmics o sota criteris de la Municipalitat) i la baixa qualitat d'algunes de les solucions executades, van fer de l'obra una trista realitat que, ben just compleix els seus propòsits inicials. Òbviament, vàrem renunciar a signar el Projecte final en estar completament en desacord tant amb la realitat definitiva de l'obra com en la manipulació del nostre projecte original.

Rehabilitació habitatge a les cotxeres de Sarrià

Rehabilitació habitatge a les cotxeres de Sarrià
Simplificant espais. La proposta manté essencialment la distribució original del projecte de J.A.Coderch, incorporant uns envans mòbils a les divisòries entre peces principals (cuina, menjador, rebedor, passadís) per conformar un espai de dia, únic o subdivisible, en funció de les necessitats del moment.
Seguin els criteris d'economia de materials d'en Coderch, a l'habitatge s'utilitza una única peça de ceràmica de gran format gris per terres, parets d'espais humits, dutxes i lleixes de banys. El blanc per la resta de paraments, sostres i mobiliari fix i l'acer inoxidable per panys, aixetes i complements.

Rehabilitació habitatge a les cotxeres de Sarrià

Rehabilitació habitatge a les cotxeres de Sarrià

Simplificant espais. La proposta manté essencialment la distribució original del projecte de J.A.Coderch, incorporant uns envans mòbils a les divisòries entre peces principals (cuina, menjador, rebedor, passadís) per conformar un espai de dia, únic o subdivisible, en funció de les necessitats del moment.
Seguin els criteris d'economia de materials d'en Coderch, a l'habitatge s'utilitza una única peça de ceràmica de gran format, gris, per terres, parets d'espais humits, dutxes i lleixes de banys. El blanc per la resta de paraments, sostres i mobiliari fix i l'acer inoxidable per panys, aixetes i complements.

Rehabilitació habitatge a les cotxeres de Sarrià

Rehabilitació habitatge a les cotxeres de Sarrià (JA Coderch)
Estat actual

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria.

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria. Detalls

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria.

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria. Detalls

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria.

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria. Detalls

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria.

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria. Detalls

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria.

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria. Detalls

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria.

Rehabilitacio habitatge a les cotxeres de Sarria. Detalls

Mançana c/ Pallars

Mançana c/Pallars

Habitages mançana C/ Pallars

MANÇANA C/ Pallars.BCN L’habitatge. Tipologia

MANÇANA C/ Pallars.BCN
L’habitatge. Tipologia

MANÇANA C/ Pallars. BCN. A la planta baixa, (pe

MANÇANA C/ Pallars. BCN.
A la planta baixa, (per on s’accedeix des del c/ Pallars) situem un passatge obert a doble alçada i
parcialment cobert i enjardinant (sota la projecció del pati principal) que fa les vegades de vestíbul de l’edifici, on desembarquen els dos ascensors i l’escala . Aquest passatge s’enllaça amb la zona verda del interior d’illa i amb el passatge públic per envoltar la planta baixa d’un espai d’estada per al peató. En aquest espai es situa el bicicletari i els accessos a part dels espais tècnics i de serveis de l’edifici.

MANÇANA C/ Pallars. BCN. El projecte planteja u

MANÇANA C/ Pallars. BCN.
El projecte planteja un edifici de 43 habitatges de dues habitacions dobles a partir d’un únic model que es repeteix seriadament, ordenats segons la tipologia d’habitatges en passera.S’organitza en tres volums al voltant d’un conjunt de patis interiors estructurats per l’escala i les galeries d’accés
als habitatges. El volum principal s’alinea al passatge perpendicular a Pallars i s’hi disposen 5 unitats d’habitatges per planta amb una alçada de 7 pisos per damunt de la planta baixa (35 habitatges). Adossats a la mitgera i donant façana al carrer Pallars i a la zona verda interior de mançana es situen 2 unitats mes d’habitatges amb una alçada de 4 plantes per damunt de l’espai obert d’accés a l’edifici (8 habitatges).

CONSERVAR A História é um profeta com o olhar vo

CONSERVAR
A História é um profeta com o olhar voltado para trás: pelo que foi, e contra o que foi, anuncia o que será.” Eduardo Galeano
A conservação e o armazenamento do conhecimento histórico requerem condições de controle absolutas, como a estanqueidade e o cuidado minuncioso, pois seu valor é incalculável. Se trata do coração da histó-ria, do qual emana conhecimento de uma fundação
EMITIR
“Nao basta que os alimentos tenham sabor do que são, além de terem sabor do que são, tem de preservar sua textura própria.”Joel Robouchon
A sistematização da linguagem e a estrutura nos ajudam a conseguir uma maior adaptabiliadde da proposta. Acreditamos que esta ordem inerente a um arquivo e a luminância do saber devem ser transmitidos à fachada, irradiando conhecimento em forma de luz.
B+ABR Backheuser Riera Arquitetos

Fundaçao Rui Barbosa

RELACIONAR “Como meta, a arquitetura deve propor

RELACIONAR
“Como meta, a arquitetura deve propor a criação de novas relações en-tre o homem, o espaço e a técnica.” Hans Scharoun
Acreditamos que o arquivo tem que se relacionar com o espaço da fun-dação que o acolhe, de forma que propicie a relação do usuário com o conhecimento desde sua entrada na fundação. Para facilitar esta sim-biose, criamos uma intervenção paisagística que aproxima a fundação e seu conteúdo aos visitantes.
COMPARTILHAR
“Não é a terra que constitui a riqueza das nações, e ninguém se conven-ce de que a educação não tem preço.” Rui Barbosa
Pensamos que a difusão e o intercâmbio de conhecimento entre os usuários e com a fundação será uma fonte de riqueza e complexidade. Graças às novas tecnologias e à arquitetura, propomos aproximar o pul-so da fundação aos usuários e aos cidadãos. B+ABR Backheuser e Riera arquitetos

PRESERVADOR E EMISSOR DE CONHECIMENTO Ao caráter

PRESERVADOR E EMISSOR DE CONHECIMENTO
Ao caráter francamente tectônico do museu atual, contrapõe-se uma materialidade mais diáfana, gerada por uma dupla fachada, feita de vi-dro e placas de aço perfurado. O sistema permite uma transparência controlada, que varia conforme a insolação e as condições climáticas. A fachada é de resto um ícone do compromisso de toda a edificação com a sustentabilidade e a consciência ambiental assim de-monstrando também o seu compromisso no sentido de sua moderni-zação e sua inserção na sociedade brasileira contemporânea.
As áreas destinadas à guarda e preservação do acervo da Fundação Casa de Rui Barbosa estão distribuídas pelos cinco pavimentos da nova edificação dispostas ao redor de um núcleo de circulação vertical.
B+ABR Backheuser e Riera Arquitetura

PRESERVADOR E EMISSOR DE CONHECIMENTO Ao caráter

PRESERVADOR E EMISSOR DE CONHECIMENTO
Ao caráter francamente tectônico do museu atual, contrapõe-se uma materialidade mais diáfana, gerada por uma dupla fachada, feita de vi-dro e placas de aço perfurado. O sistema permite uma transparência controlada, que varia conforme a insolação e as condições climáticas. A fachada é de resto um ícone do compromisso de toda a edificação com a sustentabilidade e a consciência ambiental assim de-monstrando também o seu compromisso no sentido de sua moderni-zação e sua inserção na sociedade brasileira contemporânea.
As áreas destinadas à guarda e preservação do acervo da Fundação Casa de Rui Barbosa estão distribuídas pelos cinco pavimentos da nova edificação dispostas ao redor de um núcleo de circulação vertical.
B+ABR Backheuser e Riera Arquitetura

PRESERVADOR E EMISSOR DE CONHECIMENTO Ao caráter

PRESERVADOR E EMISSOR DE CONHECIMENTO
Ao caráter francamente tectônico do museu atual, contrapõe-se uma materialidade mais diáfana, gerada por uma dupla fachada, feita de vi-dro e placas de aço perfurado. O sistema permite uma transparência controlada, que varia conforme a insolação e as condições climáticas. A fachada é de resto um ícone do compromisso de toda a edificação com a sustentabilidade e a consciência ambiental assim de-monstrando também o seu compromisso no sentido de sua moderni-zação e sua inserção na sociedade brasileira contemporânea.
As áreas destinadas à guarda e preservação do acervo da Fundação Casa de Rui Barbosa estão distribuídas pelos cinco pavimentos da nova edificação dispostas ao redor de um núcleo de circulação vertical.
B+ABR Backheuser e Riera Arquitetura

Habitatges Sant Joan Despí Proposta per a reutili

Habitatges Sant Joan Despí
Proposta per a reutilitzar una estructura de formigó existent pensada per encabir habitatge lliure, transformant-lo en habitatge social
El nostre projecte planteja una reordenació bàsica dels espais, fent-los més racionals tant en planta com en alçada, optimitzant àrees, reduir el nombre de singularitats tipològiques i permetent un millor funcionament de les infraestructures.
Prenem la vertical dels dos nuclis d'escales existents com a referència volumètrica i al seu voltant conformem dos cossos horitzontals fets amb franges horitzontals (baranes corregudes o ampits de la pell exterior de façana) que ressegueixen els contorns dels forjats i acaben agafant-se al volum vertical mitjançant el seu propi volum o mitjançant elements interposats (terrasses).

Habitatges Sant Joan Despí Proposta per a reutili

Habitatges Sant Joan Despí
Proposta per a reutilitzar una estructura de formigó existent pensada per encabir habitatge lliure, transformant-lo en habitatge social
El nostre projecte planteja una reordenació bàsica dels espais, fent-los més racionals tant en planta com en alçada, optimitzant àrees, reduir el nombre de singularitats tipològiques i permetent un millor funcionament de les infraestructures.
Prenem la vertical dels dos nuclis d'escales existents com a referència volumètrica i al seu voltant conformem dos cossos horitzontals fets amb franges horitzontals (baranes corregudes o ampits de la pell exterior de façana) que ressegueixen els contorns dels forjats i acaben agafant-se al volum vertical mitjançant el seu propi volum o mitjançant elements interposats (terrasses).

Habitatges Sant Joan Despí Proposta per a reutili

Habitatges Sant Joan Despí
Proposta per a reutilitzar una estructura de formigó existent pensada per encabir habitatge lliure, transformant-lo en habitatge social
El nostre projecte planteja una reordenació bàsica dels espais, fent-los més racionals tant en planta com en alçada, optimitzant àrees, reduir el nombre de singularitats tipològiques i permetent un millor funcionament de les infraestructures.
Prenem la vertical dels dos nuclis d'escales existents com a referència volumètrica i al seu voltant conformem dos cossos horitzontals fets amb franges horitzontals (baranes corregudes o ampits de la pell exterior de façana) que ressegueixen els contorns dels forjats i acaben agafant-se al volum vertical mitjançant el seu propi volum o mitjançant elements interposats (terrasses)

Habitatges Sant Joan Despí Proposta per a reutili

Habitatges Sant Joan Despí
Proposta per a reutilitzar una estructura de formigó existent pensada per encabir habitatge lliure, transformant-lo en habitatge social
El nostre projecte planteja una reordenació bàsica dels espais, fent-los més racionals tant en planta com en alçada, optimitzant àrees, reduir el nombre de singularitats tipològiques i permetent un millor funcionament de les infraestructures.

Habitatges Sant Joan Despí Proposta per a reutili

Habitatges Sant Joan Despí
Proposta per a reutilitzar una estructura de formigó existent pensada per encabir habitatge lliure, transformant-lo en habitatge social
El nostre projecte planteja una reordenació bàsica dels espais, fent-los més racionals tant en planta com en alçada, optimitzant àrees, reduir el nombre de singularitats tipològiques i permetent un millor funcionament de les infraestructures.

Habitatges Sant Joan Despí Proposta per a reutili

Habitatges Sant Joan Despí
Proposta per a reutilitzar una estructura de formigó existent pensada per encabir habitatge lliure, transformant-lo en habitatge social
El nostre projecte planteja una reordenació bàsica dels espais, fent-los més racionals tant en planta com en alçada, optimitzant àrees, reduir el nombre de singularitats tipològiques i permetent un millor funcionament de les infraestructures.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.
El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.
El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.
El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.
El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

TRES HABITATGES La forma triangular d'un terreny a

TRES HABITATGES
La forma triangular d'un terreny amb molta fondària i un gran pendent transversal i el llindar directe amb el bosc de Collserola, són els condicionants bàsics en la definició de la nostra proposta: un volum aillat, compacte, de plecs senzills, sense gairebé cap element arquitectònic que l'identifiquin.
- Fet d'alumini blanc.
- Embolicat, en les plantes pis de la façana solejada, amb una pell parcialment practicable de lames de fusta de pi deshidratada que deixa en ombra les terrasses dels pisos superiors, que amaga la mida de l'edificació i redueix l'impacte del volum edificat contra el fons del bosc de pins. Aquesta pell és replicada, en planta baixa, per una superfície de perfils d'acer corten que envolta la totalitat del perímetre del solar fent de tanca i conté els accessos als habitatges, com únics elements arquitectònics identificables.
- Aixecat del terra per una planta baixa feta amb materials molt sensibles als tactes: l'acer corten la fusta i la pedra (natural i artificial) i paviments continus de formigó imprès acolorit i d'àrids de rio que s'entreguen amb el murs de formigó dels llindars, graonat i vegetat els que limiten amb el bosc i usable com a banc el que suporta la tanca a la façana a carrer.

El volum edificat és travessat per dos patis que permeten la ventilació encreuada a les plantes baixes (semisoterrades) i una millor il·luminació a les estances. També, a l'esponjar-lo, es disposa d'un espai obert trepitjable al centre de l'habitatge.

El terra d'aquests pati i el de les eixides, terrasses o balcons, tenen entitat pròpia, fins i tot com peces principals del programa (menjadors, estars o rebedor), però també com a extensió natural dels espais interiors amb els quals limiten, ja siguin zones d'estar, de jocs o estudi o espai privatius com els dormitoris o banys. Un "prunus pisardi" i el banc de fusta que ens espera a la seva ombra són el millor mobiliari del qual disposem al rebedor de la casa.

PACHA origins Esta fue nuestra propuesta para un r

PACHA origins
Esta fue nuestra propuesta para un resort donde se juntaron las tres actividades para el ocio de la marca: el club (PACHA), el hotel (DESTINO) y el espacio de restauración/espectáculo (LIO).
Ordenamos un conjunto de espacios (abiertos y cerrados, naturales, naturalizados y artificiales), integrándolos en un entorno genuinamente mediterráneo, donde el agua, la luz, la vegetación, el paisaje (natural y artificial), los sonidos y las ganas de vivir, son los elementos que usamos para transmitir las sensaciones que dan vida al mundo PACHA

PACHA origins Esta fue nuestra propuesta para un r

PACHA origins
Esta fue nuestra propuesta para un resort donde se juntaron las tres actividades para el ocio de la marca: el club (PACHA), el hotel (DESTINO) y el espacio de restauración/espectáculo (LIO).
Ordenamos un conjunto de espacios (abiertos y cerrados, naturales, naturalizados y artificiales), integrándolos en un entorno genuinamente mediterráneo, donde el agua, la luz, la vegetación, el paisaje (natural y artificial), los sonidos y las ganas de vivir, son los elementos que usamos para transmitir las sensaciones que dan vida al mundo PACHA

PACHA origins Esta fue nuestra propuesta para un r

PACHA origins
Esta fue nuestra propuesta para un resort donde se juntaron las tres actividades para el ocio de la marca: el club (PACHA), el hotel (DESTINO) y el espacio de restauración/espectáculo (LIO).
Ordenamos un conjunto de espacios (abiertos y cerrados, naturales, naturalizados y artificiales), integrándolos en un entorno genuinamente mediterráneo, donde el agua, la luz, la vegetación, el paisaje (natural y artificial), los sonidos y las ganas de vivir, son los elementos que usamos para transmitir las sensaciones que dan vida al mundo PACHA

PACHA origins Esta fue nuestra propuesta para un r

PACHA origins
Esta fue nuestra propuesta para un resort donde se juntaron las tres actividades para el ocio de la marca: el club (PACHA), el hotel (DESTINO) y el espacio de restauración/espectáculo (LIO).
Ordenamos un conjunto de espacios (abiertos y cerrados, naturales, naturalizados y artificiales), integrándolos en un entorno genuinamente mediterráneo, donde el agua, la luz, la vegetación, el paisaje (natural y artificial), los sonidos y las ganas de vivir, son los elementos que usamos para transmitir las sensaciones que dan vida al mundo PACHA

PACHA origins Esta fue nuestra propuesta para un r

PACHA origins
Esta fue nuestra propuesta para un resort donde se juntaron las tres actividades para el ocio de la marca: el club (PACHA), el hotel (DESTINO) y el espacio de restauración/espectáculo (LIO).
Ordenamos un conjunto de espacios (abiertos y cerrados, naturales, naturalizados y artificiales), integrándolos en un entorno genuinamente mediterráneo, donde el agua, la luz, la vegetación, el paisaje (natural y artificial), los sonidos y las ganas de vivir, son los elementos que usamos para transmitir las sensaciones que dan vida al mundo PACHA

PACHA origins Esta fue nuestra propuesta para un r

PACHA origins
Esta fue nuestra propuesta para un resort donde se juntaron las tres actividades para el ocio de la marca: el club (PACHA), el hotel (DESTINO) y el espacio de restauración/espectáculo (LIO).
Ordenamos un conjunto de espacios (abiertos y cerrados, naturales, naturalizados y artificiales), integrándolos en un entorno genuinamente mediterráneo, donde el agua, la luz, la vegetación, el paisaje (natural y artificial), los sonidos y las ganas de vivir, son los elementos que usamos para transmitir las sensaciones que dan vida al mundo PACHA

Residencial PORTOVIDA Hace 10 años ganamos el co

Residencial PORTOVIDA
Hace 10 años ganamos el concurso para proyectar un nuevo barrio en Rio de Janeiro. Iba a ser temporalmente la villa de la prensa y los arbitros durante los Juegos Olimpicos de 2016.
No lo fue.
Se proyectó y comenzó a ejecutar solamente una parte, 1.300 unidades residenciales, de las 5.000 inicialmente previstas.
La obra se suspendió por las extremas dificultades socio/económicas provocadas por la crisis post-olimpica en la ciudad y el país agravada por el desinteres general por el desarrollo del nuevo barrio. Una gran oportunidad (de momento) perdida para potenciar la renovación del centro de Rio de Janeiro y frenar su degradacion fisica y social.

Residencial PORTOVIDA Hace 10 años ganamos el co

Residencial PORTOVIDA
Hace 10 años ganamos el concurso para proyectar un nuevo barrio en Rio de Janeiro. Iba a ser temporalmente la villa de la prensa y los arbitros durante los Juegos Olimpicos de 2016.
No lo fue.
Se proyectó y comenzó a ejecutar solamente una parte, 1.300 unidades residenciales, de las 5.000 inicialmente previstas.
La obra se suspendió por las extremas dificultades socio/económicas provocadas por la crisis post-olimpica en la ciudad y el país agravada por el desinteres general por el desarrollo del nuevo barrio. Una gran oportunidad (de momento) perdida para potenciar la renovación del centro de Rio de Janeiro y frenar su degradacion fisica y social.

Residencial PORTOVIDA Hace 10 años con @doica ga

Residencial PORTOVIDA
Hace 10 años con @doica ganamos el concurso para proyectar un nuevo barrio en Rio de Janeiro. Iba a ser temporalmente la villa de la prensa y los arbitros durante los Juegos Olimpicos de 2016.
No lo fue.
Se proyectó y comenzó a ejecutar solamente una parte, 1.300 unidades residenciales, de las 5.000 inicialmente previstas.
La obra se suspendió por las extremas dificultades socio/económicas provocadas por la crisis post-olimpica en la ciudad y el país agravada por el desinteres general por el desarrollo del nuevo barrio. Una gran oportunidad (de momento) perdida para potenciar la renovación del centro de Rio de Janeiro y frenar su degradacion fisica y social.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Mançana Manresà. Conjunt d'habitatges en constru

Mançana Manresà.
Conjunt d'habitatges en construccio al front de mar de Badalona en una mançana semioberta amb una zona verda publica a l'interior. Els accessos als habitatges es fan des de nuclis verticals oberts, col·locats a les cantonades i a treves de passeres, per permetre en la majoria dels habitatges, bona orientació i ventilació transversal.
Donada la complexa geometria dels volums, vàrem optar per ordenar-los mitjançant una retícula ortogonal superposada que fes més fàcil la seva comprensió.

Eixos Verds, Carrers de Vida Proposta d'"Eixos Ver

Eixos Verds, Carrers de Vida
Proposta d'"Eixos Verds, Carrers de Vida" pel concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la de "Noves places, Espais de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Eixos Verds, Carrers de Vida" vol transformar un espai, viscut de manera lineal i històricament
jerarquitzat per la importància dels fluxos de vehicles i persones en un espai urbà molt més flexible i menys jerarquitzat que doni resposta a les necessitats individuals i del conjunt de les persones. Proposem reconsiderar la secció transversal històrica, on els 5 m de tram per als vianants passa a ser de 4 m. Fent això als dos costats del carrer, obtenim una faixa central de 12 m (en lloc de 10 m actuals) que, reservant 4 m per circulacions universals, recuperem un espai variable de 8 m pel lleure, oci i activitats del ciutadà. Tot en una plataforma única i en una seqüència d'espais omnidireccionals, on les cruïlles seran espais de servei i relació amb la resta de la trama i l'interior del carrer, com un espai renaturalitzat, un entorn d'estada, joc i relació.

Eixos Verds, Carrers de Vida Proposta d'"Eixos Ver

Eixos Verds, Carrers de Vida
Proposta d'"Eixos Verds, Carrers de Vida" pel concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la de "Noves places, Espais de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Eixos Verds, Carrers de Vida" vol transformar un espai, viscut de manera lineal i històricament
jerarquitzat per la importància dels fluxos de vehicles i persones en un espai urbà molt més flexible i menys jerarquitzat que doni resposta a les necessitats individuals i del conjunt de les persones. Proposem reconsiderar la secció transversal històrica, on els 5 m de tram per als vianants passa a ser de 4 m. Fent això als dos costats del carrer, obtenim una faixa central de 12 m (en lloc de 10 m actuals) que, reservant 4 m per circulacions universals, recuperem un espai variable de 8 m pel lleure, oci i activitats del ciutadà. Tot en una plataforma única i en una seqüència d'espais omnidireccionals, on les cruïlles seran espais de servei i relació amb la resta de la trama i l'interior del carrer, com un espai renaturalitzat, un entorn d'estada, joc i relació.

Eixos Verds, Carrers de Vida Proposta d'"Eixos Ver

Eixos Verds, Carrers de Vida
Proposta d'"Eixos Verds, Carrers de Vida" pel concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la de "Noves places, Espais de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Eixos Verds, Carrers de Vida" vol transformar un espai, viscut de manera lineal i històricament
jerarquitzat per la importància dels fluxos de vehicles i persones en un espai urbà molt més flexible i menys jerarquitzat que doni resposta a les necessitats individuals i del conjunt de les persones. Proposem reconsiderar la secció transversal històrica, on els 5 m de tram per als vianants passa a ser de 4 m. Fent això als dos costats del carrer, obtenim una faixa central de 12 m (en lloc de 10 m actuals) que, reservant 4 m per circulacions universals, recuperem un espai variable de 8 m pel lleure, oci i activitats del ciutadà. Tot en una plataforma única i en una seqüència d'espais omnidireccionals, on les cruïlles seran espais de servei i relació amb la resta de la trama i l'interior del carrer, com un espai renaturalitzat, un entorn d'estada, joc i relació.

“Eixos Verds, Carrers de Vida” Proposta pel co

“Eixos Verds, Carrers de Vida”
Proposta pel concurs Superilles 2020-2023 convocat per l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la de "Noves places, Espais de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Eixos Verds, Carrers de Vida" vol transformar un espai, viscut de manera lineal i històricament
jerarquitzat per la importància dels fluxos de vehicles i persones en un espai urbà molt més flexible i menys jerarquitzat que doni resposta a les necessitats individuals i del conjunt de les persones. Proposem reconsiderar la secció transversal històrica, on els 5 m de tram per als vianants passa a ser de 4 m. Fent això als dos costats del carrer, obtenim una faixa central de 12 m (en lloc de 10 m actuals) que, reservant 4 m per circulacions universals, recuperem un espai variable de 8 m pel lleure, oci i activitats del ciutadà. Tot en una plataforma única i en una seqüència d'espais omnidireccionals, on les cruïlles seran espais de
servei i relació amb la resta de la trama i l'interior del carrer, com un espai renaturalitzat, un entorn d'estada, joc i relació.

“Eixos Verds, Carrers de Vida” Proposta pel co

“Eixos Verds, Carrers de Vida”
Proposta pel concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la de "Noves places, Espais de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una
matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Eixos Verds, Carrers de Vida" vol transformar un espai, viscut de manera lineal i històricament
jerarquitzat per la importància dels fluxos de vehicles i persones en un espai urbà molt més flexible i menys jerarquitzat que doni resposta a les necessitats individuals i del conjunt de les persones. Proposem reconsiderar la secció transversal històrica, on els 5 m de tram per als vianants passa a ser de 4 m. Fent això als dos costats del carrer, obtenim una faixa central de 12 m (en lloc de 10 m actuals) que, reservant 4 m per circulacions universals, recuperem un espai variable de 8 m pel lleure, oci i activitats del ciutadà. Tot en una plataforma única i en una seqüència d'espais omnidireccionals, on les cruïlles seran espais de
servei i relació amb la resta de la trama i l'interior del carrer, com un espai renaturalitzat, un entorn d'estada, joc i relació.

Eixos Verds, Carrers de Vida Proposta d'"Eixos Ver

Eixos Verds, Carrers de Vida
Proposta d'"Eixos Verds, Carrers de Vida" pel concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la de "Noves places, Espais de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una
matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Eixos Verds, Carrers de Vida" vol transformar un espai, viscut de manera lineal i històricament
jerarquitzat per la importància dels fluxos de vehicles i persones en un espai urbà molt més flexible i menys jerarquitzat que doni resposta a les necessitats individuals i del conjunt de les persones. Proposem reconsiderar la secció transversal històrica, on els 5 m de tram per als vianants passa a ser de 4 m. Fent això als dos costats del carrer, obtenim una faixa central de 12 m (en lloc de 10 m actuals) que, reservant 4 m per circulacions universals, recuperem un espai variable de 8 m pel lleure, oci i activitats del ciutadà. Tot en una plataforma única i en una seqüència d'espais omnidireccionals, on les cruïlles seran espais de
servei i relació amb la resta de la trama i l'interior del carrer, com un espai renaturalitzat, un entorn d'estada, joc i relació.

Noves Places, Espais de Vida Proposta de "Noves p

Noves Places, Espais de Vida
Proposta de "Noves places, Espais de Vida" pel Concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la d'Eixos verds, Carrers de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Noves places, Espais de Vida", sorgeix de la delimitació d'un espai central de 40x20m, renaturalitzat, exclusiu per al vianant i pel seu ús lúdic i de relació, vorejat per la resta de mobilitats i dels usos relacionats amb l'activitat en façanes i plantes baixes (terrasses, espais de trobada, etc.). En aquest espai central, el passeig lliure connecta zones d'estada, joc i cura amb altres vinculades a la natura que es decidirien per un procés participatiu. En l'espai destinat a usos temporals es col·loquen uns elements verticals singulars multi-usos:
informatius, naturals, energètics i protectors solars.

Noves Places, Espais de Vida Proposta de "Noves p

Noves Places, Espais de Vida
Proposta de "Noves places, Espais de Vida" pel Concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la d'Eixos verds, Carrers de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una
matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Noves places, Espais de Vida", sorgeix de la delimitació d'un espai central de 40x20m, renaturalitzat, exclusiu per al vianant i pel seu ús lúdic i de relació, vorejat per la resta de mobilitats i dels usos relacionats amb l'activitat en façanes i plantes baixes (terrasses, espais de trobada, etc.). En aquest espai central, el passeig lliure connecta zones d'estada, joc i cura amb altres vinculades a la natura que es decidirien per un procés participatiu. En l'espai destinat a usos temporals es col·loquen uns elements verticals singulars multi-usos:
informatius, naturals, energètics i protectors solars.

Noves Places, Espais de Vida. Proposta de "Noves

Noves Places, Espais de Vida.
Proposta de "Noves places, Espais de Vida" pel Concurs Superilles 2020-2023 convocat per
l'Ajuntament de Barcelona.

Donada l'extrema diversitat de l'Eixample, tant en aquesta proposta com la d'Eixos verds, Carrers de Vida" (presentades alhora) no cercàvem una imatge final, sinó plantejar una metodologia que dones lloc a diverses situacions temporals, ajudats per una
matriu de mòduls funcionals, basada en les preexistències i la participació ciutadana.

"Noves places, Espais de Vida", sorgeix de la delimitació d'un espai central de 40x20m, renaturalitzat, exclusiu per al vianant i pel seu ús lúdic i de relació, vorejat per la resta de mobilitats i dels usos relacionats amb l'activitat en façanes i plantes baixes (terrasses, espais de trobada, etc.). En aquest espai central, el passeig lliure connecta zones d'estada, joc i cura amb altres vinculades a la natura que es decidirien per un procés participatiu. En l'espai destinat a usos temporals es col·loquen uns elements verticals singulars multi-usos:
informatius, naturals, energètics i protectors solars.

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana FCB (Finalistas. 2017)
Un volumen simple, compacto, que mantenga las condiciones de “ambiente intimidante” del actual pabellón, pensado como un recinto multiactividad integrado en el nuevo entorno urbano del “ESPAI BARÇA” en el barrio de Les Corts de Barcelona
Fue desarrollada durante mas de tres meses por un equipo técnico multidisciplinar formado por 10 empresas de 4 países distintos.
Dos de los coautores de la Propuesta, Chris Wilkinson y Luis Alonso, y uno de los miembros de Jurado, Lluis Comeron, han fallecido recientemente. Un recuerdo para ellos.

@wilkinsoneyre @tecnics_g3 @jgingenieros1970 @arupgroup7

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana FCB (Finalistas. 2017)
Un volumen simple, compacto, que mantenga las condiciones de “ambiente intimidante” del actual pabellón, pensado como un recinto multiactividad integrado en el nuevo entorno urbano del “ESPAI BARÇA” en el barrio de Les Corts de Barcelona
Fue desarrollada durante mas de tres meses por un equipo técnico multidisciplinar formado por 10 empresas de 4 países distintos.
Dos de los coautores de la Propuesta, Chris Wilkinson y Luis Alonso, y uno de los miembros de Jurado, Lluis Comeron, han fallecido recientemente. Un recuerdo para ellos.

@wilkinsoneyre @tecnics_g3 @jgingenieros1970 @arupgroup7

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana FCB (Finalistas. 2017)
Un volumen simple, compacto, que mantenga las condiciones de “ambiente intimidante” del actual pabellón, pensado como un recinto multiactividad integrado en el nuevo entorno urbano del “ESPAI BARÇA” en el barrio de Les Corts de Barcelona
Fue desarrollada durante mas de tres meses por un equipo técnico multidisciplinar formado por 10 empresas de 4 países distintos.
Dos de los coautores de la Propuesta, Chris Wilkinson y Luis Alonso, y uno de los miembros de Jurado, Lluis Comeron, han fallecido recientemente. Un recuerdo para ellos.

@wilkinsoneyre @tecnics_g3 @jgingenieros1970 @arupgroup7

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana FCB (Finalistas. 2017)
Un volumen simple, compacto, que mantenga las condiciones de “ambiente intimidante” del actual pabellón, pensado como un recinto multiactividad integrado en el nuevo entorno urbano del “ESPAI BARÇA” en el barrio de Les Corts de Barcelona
Fue desarrollada durante mas de tres meses por un equipo técnico multidisciplinar formado por 10 empresas de 4 países distintos.
Dos de los coautores de la Propuesta, Chris Wilkinson y Luis Alonso, y uno de los miembros de Jurado, Lluis Comeron, han fallecido recientemente. Un recuerdo para ellos.

@wilkinsoneyre @tecnics_g3 @jgingenieros1970 @arupgroup7

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana FCB (Finalistas. 2017)
Un volumen simple, compacto, que mantenga las condiciones de “ambiente intimidante” del actual pabellón, pensado como un recinto multiactividad integrado en el nuevo entorno urbano del “ESPAI BARÇA” en el barrio de Les Corts de Barcelona
Fue desarrollada durante mas de tres meses por un equipo técnico multidisciplinar formado por 10 empresas de 4 países distintos.
Dos de los coautores de la Propuesta, Chris Wilkinson y Luis Alonso, y uno de los miembros de Jurado, Lluis Comeron, han fallecido recientemente. Un recuerdo para ellos.

@wilkinsoneyre @tecnics_g3 @jgingenieros1970 @arupgroup

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana

Concurso restringido para el nuevo Palau Blaugrana FCB (Finalistas. 2017)
Un volumen simple, compacto, que mantenga las condiciones de “ambiente intimidante” del actual pabellón, pensado como un recinto multiactividad integrado en el nuevo entorno urbano del “ESPAI BARÇA” en el barrio de Les Corts de Barcelona
Fue desarrollada durante mas de tres meses por un equipo técnico multidisciplinar formado por 10 empresas de 4 países distintos.
Dos de los coautores de la Propuesta, Chris Wilkinson y Luis Alonso, y uno de los miembros de Jurado, Lluis Comeron, han fallecido recientemente. Un recuerdo para ellos.

@wilkinsoneyre @tecnics_g3 @jgingenieros1970 @arupgroup

Centro de convenciones de Salvador. Junto a la Ar

Centro de convenciones de Salvador.
Junto a la Arena Fonte Nova en Salvador de Bahia (BR), desarrollamos (2016) la propuesta de master plan y anteproyecto para un centro de convenciones y su integracion con el entorno urbano inmediato y el area historica del Pelourinho. B+ABR

Centro de convenciones de Salvador. Junto a la Ar

Centro de convenciones de Salvador.
Junto a la Arena Fonte Nova en Salvador de Bahia (BR), desarrollamos (2016) la propuesta de master plan y anteproyecto para un centro de convenciones y su integracion con el entorno urbano inmediato y el area historica del Pelourinho. B+ABR

Centro de convenciones de Salvador. Junto a la Ar

Centro de convenciones de Salvador.
Junto a la Arena Fonte Nova en Salvador de Bahia (BR), desarrollamos (2016) la propuesta de master plan y anteproyecto para un centro de convenciones y su integracion con el entorno urbano inmediato y el area historica del Pelourinho. B+ABR

Viviendas con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Viviendas de alquiler con servicios

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior Agua

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior
Agua Espaiada. Sao Paulo. Nuestra propuesta plantea un campus abierto colocando los edificios como fondo del nuevo espacio publico de ocio y de descanso.

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior Agua

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior
Agua Espaiada. Sao Paulo. Nuestra propuesta plantea un campus abierto colocando los edificios como fondo del nuevo espacio publico de ocio y de descanso.

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior Agua

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior
Agua Espaiada. Sao Paulo. Nuestra propuesta plantea un campus abierto colocando los edificios como fondo del nuevo espacio publico de ocio y de descanso.

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior Agua

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior
Agua Espaiada. Sao Paulo. Nuestra propuesta plantea un campus abierto colocando los edificios como fondo del nuevo espacio publico de ocio y de descanso.

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior Agua

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior
Agua Espaiada. Sao Paulo. Nuestra propuesta plantea un campus abierto colocando los edificios como fondo del nuevo espacio publico de ocio y de descanso.

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior Agua

Edificios de oficinas y urbanizacion exterior
Agua Espaiada. Sao Paulo. Nuestra propuesta plantea un campus abierto colocando los edificios como fondo del nuevo espacio publico de ocio y de descanso.

Abans i despres. El cami de la muntanya de Sant Ju

Abans i despres. El cami de la muntanya de Sant Just Desvern
Un camí, que havia esdevingut una drecera pels cotxes, travessant el parc de Collserola, per estalviar-se els embusos d’entrada a Barcelona, es consolida amb l’actuació com a itinerari de passeig.
Es ralenteix la circulacio rodada i es fa del cami una via amable d’entrada al parc amb una actuacio de molt baix impacte, restituint talussos, renaturalitzant, enderrocant edificacions obsoletes i consolidant la llera de la riera de Sant Just.

Abans i despres. El cami de la muntanya de Sant Ju

Abans i despres. El cami de la muntanya de Sant Just Desvern
Un camí, que havia esdevingut una drecera pels cotxes, travessant el parc de Collserola, per estalviar-se els embusos d’entrada a Barcelona, es consolida amb l’actuació com a itinerari de passeig.
Es ralenteix la circulacio rodada i es fa del cami una via amable d’entrada al parc amb una actuacio de molt baix impacte, restituint talussos, renaturalitzant, enderrocant edificacions obsoletes i consolidant la llera de la riera de Sant Just.

Abans i despres. El cami de la muntanya de Sant Ju

Abans i despres. El cami de la muntanya de Sant Just Desvern
Un camí, que havia esdevingut una drecera pels cotxes, travessant el parc de Collserola, per estalviar-se els embusos d’entrada a Barcelona, es consolida amb l’actuació com a itinerari de passeig.
Es ralenteix la circulacio rodada i es fa del cami una via amable d’entrada al parc amb una actuacio de molt baix impacte, restituint talussos, renaturalitzant, enderrocant edificacions obsoletes i consolidant la llera de la riera de Sant Just.

Accesos de passeig al bosc de Collserola Al voltan

Accesos de passeig al bosc de Collserola
Al voltant del camí de Can Biosca, el límit entre bosc i ciutat s’ha convertit en una barrera. Amb una proposta sencilla d’accesos, que suavitzi la trobada, es fa permeable, per convertirse en un espai amable d’entrada al bosc.

Accesos de passeig al bosc de Collserola Al voltan

Accesos de passeig al bosc de Collserola
Al voltant del camí de Can Biosca, el límit entre bosc i ciutat s’ha convertit en una barrera. Amb una proposta sencilla d’accesos, que suavitzi la trobada, es fa permeable, per convertirse en un espai amable d’entrada al bosc.

Accesos de passeig al bosc de Collserola Al voltan

Accesos de passeig al bosc de Collserola
Al voltant del camí de Can Biosca, el límit entre bosc i ciutat s’ha convertit en una barrera. Amb una proposta sencilla d’accesos, que suavitzi la trobada, es fa permeable, per convertirse en un espai amable d’entrada al bosc.

Accesos de passeig al bosc de Collserola Al voltan

Accesos de passeig al bosc de Collserola
Al voltant del camí de Can Biosca, el límit entre bosc i ciutat s’ha convertit en una barrera. Amb una proposta sencilla d’accesos, que suavitzi la trobada, es fa permeable, per convertirse en un espai amable d’entrada al bosc.

Accesos de passeig al bosc de Collserola Al voltan

Accesos de passeig al bosc de Collserola
Al voltant del camí de Can Biosca, el límit entre bosc i ciutat s’ha convertit en una barrera. Amb una proposta sencilla d’accesos, que suavitzi la trobada, es fa permeable, per convertirse en un espai amable d’entrada al bosc.

Accesos de passeig al bosc de Collserola Al voltan

Accesos de passeig al bosc de Collserola
Al voltant del camí de Can Biosca, el límit entre bosc i ciutat s’ha convertit en una barrera. Amb una proposta sencilla d’accesos, que suavitzi la trobada, es fa permeable, per convertirse en un espai amable d’entrada al bosc.

Concurso Reurbanización Rambla del Carmel. Una is

Concurso Reurbanización Rambla del Carmel.
Una isla verde con una balsa de agua, en el punto mas bajo de la actuación, sirve de refugio a la fauna y ayuda a integrar el viaducto y el tramo ascendente de la ciclovía.

Concurso Reurbanización Rambla del Carmel. Se com

Concurso Reurbanización Rambla del Carmel.
Se completa el conjunto de equipamientos en el acceso norte del tunel de la Rovira sobre una plataforma peatonal que conecta las tramas urbanas a ambos lados de la Rambla y minimiza el impacto urbano de la entrada al tunel.

Concurso Reurbanización Rambla del Carmel. Un car

Concurso Reurbanización Rambla del Carmel.
Un carril bici/paseo que una el parque de Collserola con el Turo de la Rovira, es el eje vertebrador de nuestra propuesta para el concurso para la reurbanización de la Rambla del Carmelo (BCN).

Masia en Collserola. Barcelona Adecuación del ant

Masia en Collserola. Barcelona
Adecuación del antiguo espacio de almacenaje y secadero para espacio residencial.

Masia en Collserola. Barcelona Adecuación del ant

Masia en Collserola. Barcelona
Adecuación del antiguo espacio de almacenaje y secadero para espacio residencial.

Masia en Collserola. Barcelona Adecuación del ant

Masia en Collserola. Barcelona
Adecuación del antiguo espacio de almacenaje y secadero para espacio residencial.

Instagram post 18103219501266715

Prexistencias determinantes

Reuso de pavimento de madera para revestimiento de

Reuso de pavimento de madera para revestimiento de pared incorporando luminarias

Espai de treball per a productora audiovisual. Als

Espai de treball per a productora audiovisual.
Als extrems de l’espai, als buits que deixa l’estructura existent, es col•loquen dues “caixes” que acullen els espais més socials (visionat) i mes personals (post producció). Al mig, ordenat pels arcs ceràmics existents, es situa l’espai de treball compartit.

Workspace for an audiovisual production company.
At the ends of the space, at the voids that the existing structure leaves, are placed two "boxes" that welcome the most social (viewing) and most personal (post-production) spaces. In the middle, arranged by the existing ceramic arches, is the shared workspace.

#arquitectura #abr #edificación #barcelona #esplugues #espaibaronda #gif #video #coworking #oficinas #interiorismo #reforma #del barrio @delbarriotv

Espai de treball per a productora audiovisual. Als

Espai de treball per a productora audiovisual.
Als extrems de l’espai, als buits que deixa l’estructura existent, es col•loquen dues “caixes” que acullen els espais més socials (visionat) i mes personals (post producció). Al mig, ordenat pels arcs ceràmics existents, es situa l’espai de treball compartit.

Workspace for an audiovisual production company.
At the ends of the space, at the voids that the existing structure leaves, are placed two "boxes" that welcome the most social (viewing) and most personal (post-production) spaces. In the middle, arranged by the existing ceramic arches, is the shared workspace.

#arquitectura #abr #edificación #barcelona #esplugues #espaibaronda #gif #video #coworking #oficinas #interiorismo #reforma #del barrio @delbarriotv

Espai de treball per a productora audiovisual. Als

Espai de treball per a productora audiovisual.
Als extrems de l’espai, als buits que deixa l’estructura existent, es col•loquen dues “caixes” que acullen els espais més socials (visionat) i mes personals (post producció). Al mig, ordenat pels arcs ceràmics existents, es situa l’espai de treball compartit.

Workspace for an audiovisual production company.
At the ends of the space, at the voids that the existing structure leaves, are placed two "boxes" that welcome the most social (viewing) and most personal (post-production) spaces. In the middle, arranged by the existing ceramic arches, is the shared workspace.

#arquitectura #abr #edificación #barcelona #esplugues #espaibaronda #gif #video #coworking #oficinas #interiorismo #reforma #del barrio @delbarriotv

Espai de treball per a productora audiovisual. Als

Espai de treball per a productora audiovisual.
Als extrems de l’espai, als buits que deixa l’estructura existent, es col•loquen dues “caixes” que acullen els espais més socials (visionat) i mes personals (post producció). Al mig, ordenat pels arcs ceràmics existents, es situa l’espai de treball compartit.

Workspace for an audiovisual production company.
At the ends of the space, at the voids that the existing structure leaves, are placed two "boxes" that welcome the most social (viewing) and most personal (post-production) spaces. In the middle, arranged by the existing ceramic arches, is the shared workspace.

#arquitectura #abr #edificación #barcelona #esplugues #espaibaronda #gif #video #coworking #oficinas #interiorismo #reforma #del barrio @delbarriotv

Espai de treball per a productora audiovisual. Als

Espai de treball per a productora audiovisual.
Als extrems de l’espai, als buits que deixa l’estructura existent, es col•loquen dues “caixes” que acullen els espais més socials (visionat) i mes personals (post producció). Al mig, ordenat pels arcs ceràmics existents, es situa l’espai de treball compartit.

Workspace for an audiovisual production company.
At the ends of the space, at the voids that the existing structure leaves, are placed two "boxes" that welcome the most social (viewing) and most personal (post-production) spaces. In the middle, arranged by the existing ceramic arches, is the shared workspace.

#arquitectura #abr #edificación #barcelona #esplugues #espaibaronda #gif #video #coworking #oficinas #interiorismo #reforma #del barrio @delbarriotv

Espai de treball per a productora audiovisual. Als

Espai de treball per a productora audiovisual.
Als extrems de l’espai, als vuits que deixa l’estructura existent, es coloquen dues “caixes” que acullen els espais mes socials (visionat) i mes personals (post producció). Al mig, ordenat pels arcs ceramics existents, es situa l’espai de treball compartit.

Workspace for an audiovisual production company.
At the ends of the space, at the voids that the existing structure leaves, are placed two "boxes" that welcome the most social (viewing) and most personal (post-production) spaces. In the middle, arranged by the existing ceramic arches, is the shared workspace.

#arquitectura #abr #edificación #barcelona #esplugues #espaibaronda #gif #video #coworking #oficinas #interiorismo #reforma #del barrio @delbarriotv

La PRAÇA DO PATIO DO COLEGIO es el espacio urbano

La PRAÇA DO PATIO DO COLEGIO es el espacio urbano fundacional de la ciudad de Sao Paulo (Brasil)
Nuestra propuesta de remodelación busca recuperarlo para el peatón y revalorizar un espacio y un entorno histórico único en la ciudad.
Proyecto: B+ABR, Backheuser e Riera

La PRAÇA DO PATIO DO COLEGIO es el espacio urbano

La PRAÇA DO PATIO DO COLEGIO es el espacio urbano fundacional de la ciudad de Sao Paulo (Brasil)
Nuestra propuesta de remodelación busca recuperarlo para el peatón y revalorizar un espacio y un entorno histórico único en la ciudad.
Proyecto: B+ABR, Backheuser e Riera

La PRAÇA DO PATEO DO COLEGIO es el espacio urbano

La PRAÇA DO PATEO DO COLEGIO es el espacio urbano fundacional de la ciudad de Sao Paulo (Brasil)
Nuestra propuesta de remodelación busca recuperarlo para el peatón y revalorizar un espacio y un entorno histórico único en la ciudad.
Proyecto: B+ABR, Backheuser e Riera

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el Rafel Aranda de l’Estudi RCR per parlar de paisatges i emergencies. Els arquitectes olotins en expliquen la seva manera de fer front als canvis que la nostra professio ha viscut en els darrers anys, amb la globalitzacio com a rerafons i lo pòsitiu i negatiu que ens ha dut.
Aquesta xerrada s’ha dut a terme amb per ser emesa en el Congres de la Unio Internacional d’Arquitectes 2021 Rio de Janeiro.

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el Rafel Aranda de l’Estudi RCR per parlar de paisatges i emergencies. Els arquitectes olotins en expliquen la seva manera de fer front als canvis que la nostra professio ha viscut en els darrers anys, amb la globalitzacio com a rerafons i lo pòsitiu i negatiu que ens ha dut.
Aquesta xerrada s’ha dut a terme amb per ser emesa en el Congres de la Unio Internacional d’Arquitectes 2021 Rio de Janeiro.

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el Rafel Aranda de l’Estudi RCR per parlar de paisatges i emergencies. Els arquitectes olotins en expliquen la seva manera de fer front als canvis que la nostra professio ha viscut en els darrers anys, amb la globalitzacio com a rerafons i lo pòsitiu i negatiu que ens ha dut.
Aquesta xerrada s’ha dut a terme amb per ser emesa en el Congres de la Unio Internacional d’Arquitectes 2021 Rio de Janeiro.

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el Rafel Aranda de l’Estudi RCR per parlar de paisatges i emergencies. Els arquitectes olotins en expliquen la seva manera de fer front als canvis que la nostra professio ha viscut en els darrers anys, amb la globalitzacio com a rerafons i lo pòsitiu i negatiu que ens ha dut.
Aquesta xerrada s’ha dut a terme amb per ser emesa en el Congres de la Unio Internacional d’Arquitectes 2021 Rio de Janeiro.

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el Rafel Aranda de l’Estudi RCR per parlar de paisatges i emergencies. Els arquitectes olotins ens expliquen la seva manera de fer front als canvis que la nostra professio ha viscut en els darrers anys, amb la globalitzacio com a rerafons i lo pòsitiu i negatiu que ens ha portat.
Aquesta xerrada s’ha produit per ser emesa en el Congres de la Unio Internacional d’Arquitectes 2021 Rio de Janeiro.

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el

Entrevista d’Ignasi Riera a la Carme Pigem i el Rafel Aranda de l’Estudi RCR per parlar de paisatges i emergencies. Els arquitectes olotins ens expliquen la seva manera de fer front als canvis que la nostra professio ha viscut en els darrers anys, amb la globalitzacio com a rerafons i lo pòsitiu i negatiu que ens ha portat.
Aquesta xerrada s’ha produit per ser emesa en el Congres de la Unio Internacional d’Arquitectes 2021 Rio de Janeiro.

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitat

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitatges socials al Carrer Marroc · Barcelona · ABR amb @colana.arquitectura i @bacengineering

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitat

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitatges socials al Carrer Marroc · Barcelona · ABR amb @colana.arquitectura i @bacengineering

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitat

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitatges socials al Carrer Marroc · Barcelona · ABR amb @colana.arquitectura i @bacengineering

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitat

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitatges socials al Carrer Marroc · Barcelona · ABR amb @colana.arquitectura i @bacengineering

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitat

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitatges socials al Carrer Marroc · Barcelona · ABR amb @colana.arquitectura i @bacengineering

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitat

Edificació · Concurs per l’IMHAB de 45 habitatges socials al Carrer Marroc · Barcelona · ABR amb @colana.arquitectura i @bacengineering

Urbanització · Largo da Candelária · Rio de Ja

Urbanització · Largo da Candelária · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Largo da Candelária · Rio de Ja

Urbanització · Largo da Candelária · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Largo da Candelária · Rio de Ja

Urbanització · Largo da Candelária · Rio de Janeiro · B+ABR

Edificació · Habitatges al Carrer Viladomat · B

Edificació · Habitatges al Carrer Viladomat · Barcelona · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer Viladomat · B

Edificació · Habitatges al Carrer Viladomat · Barcelona · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer Viladomat · B

Edificació · Habitatges al Carrer Viladomat · Barcelona · ABR

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola ·

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola · Sant Just Desvern · ABR

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola ·

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola · Sant Just Desvern · ABR

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola ·

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola · Sant Just Desvern · ABR

Edificació · Hotel Touat de Adrar · Argelia ·

Edificació · Hotel Touat de Adrar · Argelia · ABR

Edificació · Hotel Touat de Adrar · Argelia ·

Edificació · Hotel Touat de Adrar · Argelia · ABR

Edificació · Hotel Touat de Adrar · Argelia ·

Edificació · Hotel Touat de Adrar · Argelia · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer Solà · Barce

Edificació · Habitatges al Carrer Solà · Barcelona · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer Solà · Barce

Edificació · Habitatges al Carrer Solà · Barcelona · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer Solà · Barce

Edificació · Habitatges al Carrer Solà · Barcelona · ABR

Urbanització · Praça da Misericórdia · Rio de

Urbanització · Praça da Misericórdia · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça da Misericórdia · Rio de

Urbanització · Praça da Misericórdia · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça da Misericórdia · Rio de

Urbanització · Praça da Misericórdia · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de S

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de Sant Just · ABR
📸 @ignasi_riera

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de S

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de Sant Just · ABR
📸: @ignasi_riera

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de S

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de Sant Just · ABR
✍🏼@ignasi_riera

Urbanització · Urbanització Els Miralls · Barc

Urbanització · Urbanització Els Miralls · Barcelona · ABR

Urbanització · Urbanització Els Miralls · Barc

Urbanització · Urbanització Els Miralls · Barcelona · ABR

Urbanització · Urbanització Els Miralls · Barc

Urbanització · Urbanització Els Miralls · Barcelona · ABR

Edificació · Edifici d'habitatges Torres Lumina

Edificació · Edifici d'habitatges Torres Lumina · Rio de Janeiro · B+ABR

Edificació · Edifici d'habitatges Torres Lumina

Edificació · Edifici d'habitatges Torres Lumina · Rio de Janeiro · B+ABR

Edificació · Edifici d'habitatges Torres Lumina

Edificació · Edifici d'habitatges Torres Lumina · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Boulevard Olímpic · Rio de Jane

Urbanització · Boulevard Olímpic · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Boulevard Olímpic · Rio de Jane

Urbanització · Boulevard Olímpic · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Boulevard Olímpic · Rio de Jane

Urbanització · Boulevard Olímpic · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Corredor Verd a la Riera de Sant

Urbanització · Corredor Verd a la Riera de Sant Just Desvern · Barcelona · ABR

Urbanització · Corredor Verd a la Riera de Sant

Urbanització · Corredor Verd a la Riera de Sant Just Desvern · Barcelona · ABR

Urbanització · Corredor Verd a la Riera de Sant

Urbanització · Corredor Verd a la Riera de Sant Just Desvern · Barcelona · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer de Lepant · B

Edificació · Habitatges al Carrer de Lepant · Barcelona · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer de Lepant · B

Edificació · Habitatges al Carrer de Lepant · Barcelona · ABR

Edificació · Habitatges al Carrer de Lepant · B

Edificació · Habitatges al Carrer de Lepant · Barcelona · ABR

Edificació · Torre d'oficines Generali · Barcel

Edificació · Torre d'oficines Generali · Barcelona · ABR

Edificació · Torre d'oficines Generali · Barce

Edificació · Torre d'oficines Generali · Barcelona · ABR

Edificació · Torre d'oficines Generali · Barcel

Edificació · Torre d'oficines Generali · Barcelona · ABR

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola ·

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola · Sant Just Desvern · ABR

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola ·

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola · Sant Just Desvern · ABR

Edificació · Rehabilitació Masia Collserola · ABR

Camí de la Muntanya · Barcelona · ABR

Camí de la Muntanya · Barcelona · ABR

Camí de la Muntanya · Barcelona · ABR

Urbanització · Concurs Nova Rambla del Carmel·

Urbanització · Concurs Nova Rambla del Carmel· Barcelona · ABR

Urbanització · Concurs Nova Rambla del Carmel·

Urbanització · Concurs Nova Rambla del Carmel· Barcelona · ABR

Urbanització · Concurs Nova Rambla del Carmel·

Urbanització · Concurs Nova Rambla del Carmel· Barcelona · ABR

Edificació · Producciones del Barrio · Barcelon

Edificació · Producciones del Barrio · Barcelona · ABR
@delbarriotv @jordievole

Edificació · Producciones del Barrio · Barcelon

Edificació · Producciones del Barrio · Barcelona · ABR
@delbarriotv @jordievole

Edificació · Producciones del Barrio · Barcelon

Edificació · Producciones del Barrio · Barcelona · ABR
@delbarriotv @jordievole

Planejament · Transformació viària de la C-31 · Sant Adrià de Besòs · ABR

Planejament · Transformació viària de la C-31 · Sant Adrià de Besòs · ABR

Planejament · Transformació viària de la C-31 · Sant Adrià de Besòs · ABR

Obra · Barcelona · ABR

Obra · Barcelona · ABR

Obra · Barcelona · ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro ·

Urbanització · Praça Mauá · Rio de Janeiro · B+ABR

Camí de la Muntanya · Barcelona · ABR

Camí de la Muntanya · Barcelona · ABR

Camí de la Muntanya · Barcelona · ABR

Edificació · Edifici d’habitatges Can Modolel

Edificació · Edifici d’habitatges Can Modolell · Sant Just Desvern · ABR

Edificació · Edifici d’habitatges Can Modolel

Edificació · Edifici d’habitatges Can Modolell · Sant Just Desvern · ABR

Edificació · Edifici d’habitatges Can Modolel

Edificació · Edifici d’habitatges Can Modolell · Sant Just Desvern · ABR

Urbanització · 1er Districte Naval · Rio de Ja

Urbanització · 1er Districte Naval · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · 1er Districte Naval · Rio de Ja

Urbanització · 1er Districte Naval · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · 1er Districte Naval · Rio de Ja

Urbanització · 1er Districte Naval · Rio de Janeiro · B+ABR

Planejament · Avantprojecte Les Tres Xemeneies ·

Planejament · Avantprojecte Les Tres Xemeneies · Sant Adrià de Besòs · ABR

Planejament · Avantprojecte Les Tres Xemeneies ·

Planejament · Avantprojecte Les Tres Xemeneies · Sant Adrià de Besòs · ABR

Planejament · Avantprojecte Les Tres Xemeneies ·

Planejament · Avantprojecte Les Tres Xemeneies · Sant Adrià de Besòs · ABR

Orla Conde · Rio de Janeiro · B+ABR

Orla Conde · Rio de Janeiro · B+ABR

Orla Conde · Rio de Janeiro · B+ABR

Edificación · Edificio de viviendas Porto Vida · Rio de Janeiro · B+ABR

Edificació · Edifici d’habitatges Porto Vida · Rio de Janeiro · B+ABR

Edificació · Edifici d’habitatges Porto Vida

Edificació · Edifici d’habitatges Porto Vida · Rio de Janeiro · B+ABR

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de Sant Just Desvern · ABR
📸 @ignasi_riera

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de Sant Just Desvern · ABR
📸 @adriagoulaphoto @jthcasas

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de

Urbanització · Camí de la Muntanya · Vall de Sant Just Desvern · ABR
📸 @ignasi_riera

Planejament · Concurs Masterplan Vil·la Olímpic

Planejament · Concurs Masterplan Vil·la Olímpica dels Periodistes · Rio de Janeiro · B+ABR

Planejament · Concurs Masterplan Vil·la Olímpic

Planejament · Concurs Masterplan Vil·la Olímpica dels Periodistes · Rio de Janeiro · B+ABR

Planejament · Concurs Masterplan Vil·la Olímpic

Planejament · Concurs Masterplan Vil·la Olímpica dels Periodistes · Rio de Janeiro · B+ABR

Backheuser · Riera · B+ABR · Rio de Janeiro

Backheuser · Riera · B+ABR · Rio de Janeiro

Rio · Barcelona

Portillo · Riera · ABR · Barcelona

error: